6è Capítol

-Ei, saps que m’ho pots explicar tot no?-

Em diu m’entre em torna a fer un cop de colze.

Després s’aixeca, i agafant-me de les mans m’aixeca del llit.

-Vinga, va. Anem!-

I mig arrossegant-me, em fa posar les bambes i l’abric.

Sortim per la porta.

-Es pot saber on em portes?-

-No ho saps?-

Em quedo una estona callada.

Ja se on em porta.

-No! Si us plau! No em portis allà!-

-Però si era el lloc on anàvem sempre!-

-Si, però teniem sis anys menys!-

-Va, vinga. No siguis ploramiques, que et convido jo.-

-Albert!- Em queixo.

On em vol portar és a un parc infantil. Hi ha una caseta de fusta que queda amagada darrera d’uns matolls. Com que per passar darrera aquests matolls t’has de posar dins les bardisses, hi han quatre gats que saben de l’existència d’aquesta caseta.

Abans de passar les bardisses, per pur costum, miro a un costat i a l’altre per asegurar-me que no ens veu ningú, llavors em fico entre mig.

Quan veig la caseta em quedo parada.

-Uau! Ho has fet tu?-

-La veritat es que estic igual de sorpres que tu, em pensava que havies estat tu!-

Algú ha pintat la caseta de blau clar. Quan entrem a dins hi trobem un portàtil vell, unes llaunes de coca-cola i unes madalenes.

-Mare meva, crec que algú viu aquí!-

Dic tornant a sortir fora.

-Ei! On vas?- Em pregunta el meu germà.

-No ens podem quedar aquí, que passaria si vingues el propietari de l’ordinador?-

-Que pasa amb el propietari de l’ordinador?- Ens interromp una veu masculina.

Ens girem.

-Isaac?- Pregunto sorpresa.

-Raquel!-

-Es teu això d’aquí dins?-

-Si, però si us molesta ho trec. No sabia que pertanyia algú aquesta caseta.-

-No! no! Tranqui, només veniem aquí de petits, i ara voliem venir a veure-la.-

Li somric. Perquè? No ho se.

-He-hem… no em presentaràs el teu… d’això, novio?-

-Q-Que? No! no és el meu novio, Albert. Ja estàs altre vegada?-

Em somriu.

-Em dic Isaac, sóc nou des de fa molt poc… de fet avui és el primer dia que vaig a l’institut. La Raquel m’ha ensenyat l’institut… Tu ets el seu germà?-

-Si, jo mateix. T’ha explicat gaire mentides de mi?-

L’Isaac somriu.

Ens cadem tots callats. Hem entrat a la caseta, però com que som tots molt grans i la caseta molt petita estem mig ajupits, i les nostres cames es toquen, jo m’arrapo a l’Albert, no suporto el contacte amb la pell de l’Isaac.

Perquè sento aquestes papallones?

-Si no us importa me’n vaig al bar, vull una cervesa. Voleu alguna cosa?-

-Jo no, merci.- Respon l’Isaac.

-Jo, tampoc…  - Dubto, no se si em vull quedar sola amb l’Isaac.

Però no tenim gaire temps per estar sols perquè em truquen.

A la pantalla hi veig URI, EL GUAPO

Surto fora la caseta per parlar.

-Hola?-

-Raquel! Mira, et truco perquè et dec una disculpa. Avans m’he passat, i no suporto estar enfadat amb tu. Vols que quedem? Així parlem.-

-… Si, es clar… a on?-

Estic contenta, jo tampoc podia treure’m del cap a l’Oriol, a més vull marxar.

-Que et sembla a la plaça independència d’aquí… quinze minuts?-

-Perfecte! Allà estaré.-

Un capítol molt soso!
No estic inspirada... A veure si aquest nadal trobo algú que m'inspiri! xD!

Bon Nadal! (per si no torno a escriure)