7è Capítol

13/03/2014

Ahir amb l’Oriol vam fer les paus. Però no hem tornat a parlar sobre la baralla. No vaig dir adèu a l’Isaac. Deu pensar que sóc idiota.

M’hauria de ser igual, al cap i a la fi va fer mal al meu millor amic, però no puc.

Avui he somiat amb ell.

-Ei! Patufeta!-

Em giro i veig a l’Oriol que ve corrents cap a mi.

Em fa un petó a la galta.

-Hola guapo!-

-Que tal?-

-Normal.-

Em mira fixament.

-Et passa alguna cosa?-

-Que? No!-

- … -

-No, en serio… el problema es que he somiat… amb coses…-

-Coses? Quines coses…?-

-Res, no em facis cas. Estic boja.-

Adelanto el pas.

-Ei, no cal que m’ho expliquis, però si et passa alguna cosa diga-m’ho, vale?-

Somric. L’Oriol és tant… mai trobo la paraula.

-Que passa? Perquè em mires així? Tinc un moc enganxat?-

Començo a riure.

Ell em passa el braç per les espatlles i m’arrastra cap a l’institut.

14/03/2014

Una altre merda de dia. Estic farta que la meva mare es comporti així davant dels meus amics. Avui estava jo tant tranquila a l’hora del pati, va i ho esgurra tot.

(a l’hora del pati)

…

-MAURO CANALS!!-

Ens girem tots a l’hora.

Es ma mare que ve molt emprenyada cap a nosaltres.

-Tu creus que són normals aquestes notes? M’han comunicat que fins i tot has rebutjat de fer el treball de recuperació. Es això cert?-

En Mauro empalideix una mica.

-No… -

-Hauries de ser com la meva filla.- Em mira i somriu.- Aplicada, i guapa. Sabeu que em tres anys ja feia sola les seves necessitats?-

Em quedo amb la boca oberta. Quina vergonya.

La gent d’altres cursos s’ha anat apropant, i riuen per sota el nas.

- … Tot i que també és cert que molt valenta no és, ja que amb 10 anys encara venia al nostre llit quan no podia dormir… - Decidit, no li tornaré a dirigir la paraula mai més.- I amb 12 anys… -

-MAMA!-

Calla de cop, i la gent del nostra voltant que estaven rient, tampoc.

-Pots parar d’exlicara aquestes coses? A més, crec que t’has aquivocat de Mauro, ell- Assenyalo a en Mauro.- Es diu Mauro Casals, en Mauro Canals és aquell d’allà!-

Dic assenyalant a en Mauro Canals.

La mare es posa vermella, i agafant del braç en Mauro se’n va cap al seu despatx.

…

(present)

No li he dirigit la paraula en tota la resta de dia, i pot ser m’he passat i tot.

Quan torni li demanaré perdó, però que no torni a fer el que ha fet avui.

Si teniu alguna idea per continuar doneume-les!

De seguida que pugui escric un altre capítol.