4t Capítol

En aquest moment arriba la professora de Català i fa fora a tothom, agafa a l’Isaac i em demana que porti a l’Oriol a l’infermeria. Li passo una mà per sota el seu braç i el subjecto com puc, crec que està marejat perquè no s’aguanta gaire dret.

A la infermeria ja estàn al corrent del que ha passat i de seguida l’atenen, jo l’espero a fora, on no puc parar de fer voltes, que ha passat? No li he preguntat m’entre el portava cap a la ’infermeria perquè tenia por que es desmaies d’un moment a un altre, però ara que ja se que està en bones mans no puc parar de pensar en que ha passat perquè es barallessin, a l’Oriol mai li ha agradat ficar-se en baralles i l’Isaac… bueno, l’Isaac no semblava que fos de posar-se en baralles.

La veritat es que l’Oriol ha estat molt estrany aquest matí, pot ser els seus pares s’han tornat a barallar,  però no té sentit, m’ho hagues explicat…

L’infermera em treu dels meus pensaments i em dona un paper.

-Porta-li a la directora, l’Oriol ha rebut un cop bastant fort al cap i serà millor que l’acompanyis a casa.-

Em quedo sense saber que fer. Un cop al cap? Que l’acompanyi a casa?

-Va, vinga Raquel! Si no hi vas de seguida li diré algú altre!-

Em moc i vaig corrents cap al despatx de la directora.

-Hola Raquel, carinyo, que fas aquí? No hauries d’estar a classe ja?-

Li dono al paper, avans de mirar-lo ja sap que és seriós, ja que no em puc parar de moure, i al cap i a la fi és la meva mare.

-Que li ha passat?-

-No ho se, però ara ha de marxar a casa, em fas el certificat o que?-

-D’acord, d’acord, tranquila. M’imagino que estàs nerviósa i vols marxar, però fes-me un favor, vols? Quan arrivis a casa de l’Oriol truca’m.-

-Mama! Però si ja no tinc 8 anys!-

-Només fes-ho, vale?-

-D’acooord…-

Em firma el certificat i torno corrents altre cop a la infermeria.

L’Oriol està assegut en una cadira amb una bossa de gel al cap, quan em veu em somriu i s’aixeca. Per sort ja camina bé.

-La infermera m’ha dit que haig de marxar a casa.-

-Si, i jo t’acompanyo per que no et passi res… Com estàs?-

-Em fa mal tot, però no et preucupis.- Em diu quan veu que poso cara de preucupada.

Sortim de l’institut i ens dirigim a casa de l’Oriol, cap dels dos s’atraveig a dir res.

Al final decideixo trencar el gel amb la pregunta que fa estona que em ronda pel cap.

-Que ha passat?-

Ell sembla que ja esparés la pregunta, tot i així tarda uns segons a respondre.

-Res, que l’Isaac m’ha fet un cop de puny i m’ha mig estabornit, però si no hagués vingut la professora jo li hagués partit el llavi i…-

-Oriol! Ja saps a que em refereixo. Perquè us heu barallat?-

Ara abaixa el cap i mira al terra. No m’agrada parlar-li així, però es que pot arrivar a ser tant… no ho se, sempre agafant-s’ho tot tant en broma…

Al final em diu:

-Ens hem barallat per tu.-




Sento que l'hagi penjat més tard del que vaig dir, es que estic en temporada d'exàmens!!!

Comenteu si us ha agradat si us plau!
MOLTES GRÀCIES <3
una altre pirada a catalunya