1r capítol

11/03/2014

- Hola guapo!-

Dos petons.

-Hola preciosa... per cert, només em diràs hola guapo?-

-Que vols dir? Que més vols que et digui?-

-Mmm... no ho se, és igual. Per cert, saps quin dia és avui?-

Miro el rellotge tàctil fent veure que no en tinc ni idea.

-Si, 11.-

-Ha... i?-

-Com que “ha i”, ets tu qui m'ha preguntat el dia!-

-Si us plau, no em facis això!-

-Que no et faci el que? Si ni et toco!-

-Raquel, diga'm que és una broma...-

-Que broma? Et refereixes a el cabell del profe de mates? Però si la vaig fer amb tu i... d'això ja fa una setmana!-

-Quel, deixa de vacil·lar-me. Que és el meu aniversari!-

-Ostres...-

-De veritat que no te'n recordaves?-

Ara em mira amb cara de desesperat.

-Doncs es clar que me'n recordava, tonto! Com vols que oblidi l'aniversari del meu millor amic? Fins i tot et porto un regalet.-

-Un regalet? I perquè no un regal? Serà que has recordat que portaves un paquet de xiclets sense estrenar al bolso?-

-Bf.. mira que si et passes no te'l dono he!-

-D'acooord.-

Poso la mà dins el bolso i remeno una mica fins que trobo el paquet de xiclets.

-Té, espero que els aprofitis, són de menta concentrada, tal i com a tu t'agrada.-

Em somriu.

-Merci, que conciderada.- N'agafa un i se'l posa a la boca. Jo paro la mà perquè me'n doni un, però ell s'antafora el paquet als pantalons.

Torno a posar la mà al bolso i la trec amb un paquet embolicat en paper de seda.

-Va lleig, ara obra el teu regalet de veritat.-

L'agafa sorprès i treu el paper. A dins hi ha una caixa negre. Em torna a mirar.

-Vinga! Obre-la!-

Em fa cas i l'obra. A dins hi ha la meitat d'un cor, és un cor senzill penjat d'una cadena d'or.

-Ostres...-

És un collaret, se que no et va gaire, però esque sinó no sabia on posar-te una foto meva.-

Torna a mirar la meitat del cor i l'obra. A dins hi ha una foto meva de l'ultima entremaliadura que vam fer. Tinc un gran somriure a la cara i tinc les galtes una mica vermelles de corre.

-I l'altre meitat?-

Jo em poso una mà sota la samarreta i en trec l'altre meitat del cor. L'obro i li ensenyo, hi ha l'altre meitat de la foto on hi surt ell. També està vermell i mira cap a l'esquerra somrient, on en teoria hi seria jo.

-No és just, en aquesta foto vaig sortir fatal!-

-Au va calla, i anem a classe.-

Em giro i vaig cap a la porta.

-Ei, espera'm...-

Em paro sense girar-me.

-... No t'enfadis... que saps que m'ha encantat.-

-Buf, es que a vegades sembla que em vulguis fer enfadar...-

Ara està just darrera meu i passa el cap per sobre de la meva espatlla esquerra. El miro i no puc evitar somriure. És impossible enfadar-me amb ell, és perfecte!

Li faig un petó a la galta. S'embla que m'està a punt de dir una cosa però algú ens interromp.

-Ei, sento interrompre, però haig de parlar un moment amb la Raquel.-

És la Mireia.

-Que passa? T'has tornat a drogar abans de venir a l'institut?-

-Ja, ja molt graciosa, ara vine.-

Ens apartem en un racó i veiem com l'Oriol entra per la porta.

-Que passa?- Li pregunto ara que ja estem soles.

-Res, però de res he!-

-Perquè t'haig de donar les gràcies?-

-T'he salvat d'un moment incòmode amb l'Oriol! Podries ser més considerada...-

-Moment incòmode? Perquè? Només li he donat el seu regal i res més.-

-Vinga Raquel! Com si no et molestes que vagi tota l’estona darrera teu com un gosset.-

-Que vols dir? l’Oriol és amic meu, no el meu gosset.-

-Justament per això.-

-Encara no entenc el que vols dir, no va com un gosset…-

-Si us plau! No em diguis que no te’n has adonat!!!-

-No me’n he adonat de que?-

-Mare meva, Raquel, l’Oriol està boig per tu!-

Em quedo uns segons sense saber que dir. Al final reacciono.

-Impossible. Li agrada la Carla, m’ho va dir l’altre dia.-

-I tu tu creus?-

-Doncs es clar, és el meu millor amic, perquè m’hauria de mentir?-

-Perquè està boig per tu!-

-Mireia, crec que al final si que estàs drogada, potser només borratxa, però ara estàs fora de si, però encara que fos veritat, ara no en vull parlar.-

-D’acord, però jo ja t’he avisat, he!-

Faig que no amb el cap i ens dirigim al passadís.

A l’hora del pati vaig cap al meu grup d’amics.

-Ei, hola!-

-Hola guapa, com han anat les primeres hores?-

-Bf… fatal, i el pitjor de tot és que tot just sóm dimarts.-

-Ja… i el meu aniversari és avui, ni de conya em deixaran sortir siguent dimarts.- Diu l’Oriol.

-Hosti, tiu, és veritat! No me’n recordava. Felicitats!- Diu en Mauro.

-Quina memoria de peix que tens! Jo si que me’n enrecordava… És conya, tiu, tampoc me’n enrecordava.-

-Ets idiota Guillem, mira que jo si que me’n he recordat.- Dic jo riguent.

-Si, i que més!- Diu en Mauro.

-Que si! si li he portat regal i tot!-

-Ha si? I que era, un paquet de xiclets?-

Jo poso mala cara i li trec la llengua a en Gillem com si fos una nena petita.

-Que va! Si porta una cadena d’or i tot!- Diu l’Oriol treient-se el collaret de sota la samarreta.

-Ha! Oriol, he tingut una idea, i si te’l poses de clauer?- Li dic jo en recordant-me de la idea que he tingut a Física i Quimica.

-Bona idea, així no quedarè tant maricon.-

-Que no ho ets?- Li pregunto jo burleta.

-No que va, a mi m’agraden les ties!- Començem a riure i jo pujo a cavallet seu.

--Tiu, sembleu novios. No serà que ho sou i no ens ho heu dit no?-

l’Oriol no diu res, però jo me’n recordo del que m’ha dit la Mireia aquest matí. La miro. Ens està mirant asseguda al banc amb les altres noies, rosega l’entrapa a petites mossegades. Quan veu que la miro em fa que no amb el cap i em mira com dient “ja t’ho he dit”.

-I tu Mauro que, no penses parlar mai amb la Mireia?- En Guillem el xinxa continuament, si ell sabes que en realitat qui li agrada a en Mauro és la seva germana bessona es quedaria molt sorprès, a més, a la Mireia no li agrada en Mauro, li agrada en Guillem, i la germana de’n Guillem és lesbiana i li agrada la Mireia. Bueno, un lio amorós, en que jo i l’Oriol en quedem totalment a part.

-Ja t’he dit que no m’agrada la Mireia, ni jo li agrado a ella.-

-A no? i llavors com és que no para de mirar cap aquí?-

-No em mira a mi… a vegades penso que potser a qui mira és a tu, Raquel, tu que la coneixes, saps si li agrada en Guillem?-

Jo me’n congeixo d’ombros.

-No ho se… podria ser… a tu no t’agrada, Guillem?-

-No, que va! A mi, com ja sabeu tots, qui m’agrada és la Lady Gaga. El meu cor només pensa amb ella.-

-Però, pensa-hi. La Mireia és guapa, i a més es una noia a qui pots aconseguir… ja m’entens, la Lady gaga pot ser el teu amor platònic, però la Mireia podria ser el teu amor verdader… ves a saber, pot ser és la teva mitja taronja.- Li dic jo en un intent perquè es fixi amb ella.

Posa els ulls en blanc, però jo se que pensarà en el que li acabo de dir.

-I a tu, Raquel, qui t’agrada?-

És l’Oriol, ha estat callat fins aquest moment, però ara sembla molt interessat.

-No ho se nois, potser la meva mitja taronja es a l’altre punta del món…-

-No, Raquel, ara en serio. Nosaltres sempre t’hem dit qui ens agrada, però tu fa anys que no ens parles de l’afortunat.- Es queixa en Mauro.

-Que va, si no hi ha cap afortunat…-

-Pot ser és el nou que vindrà demà.-

-El noi nou? No crec…-

-Home, és de Londres. No és l’altre punta del món però…- No pot acabar la frase que toca el timbre.