3r Capítol

Anem al pati gran, fem una volta per tot l’institut i al final tornem al mateix pati del principi. Duran tota l’estona quasi no ens hem dit res, ara ens asseiem en uns bancs i mirem cap a la paret plena de signatures.

-Que són aquestes signatures? -

-És com una tradició d’aquest institut, quan els de batxillerat marxen, signen a la paret, és com per recordar que van venir aquí, i poden tornar a veure la firma sempre que volen. Un cop vam veure un senyor de potser 80 anys que venia a veure la seva firma.-

-I cap director mai ha volgut borrar-les?-

-No, però s’ha de dir que ja fa molts anys que aquest institut pertany a la meva família.-

-Que vols dir?-

-Aquest institut va ser construït per el meu ves, ves, ves, ves, ves… no se quants “ves” avis, i des de llavors que ha continuat pertanyent a la meva família.-

-I tu seràs la directora?-

-No! Ni en broma, jo no vull continuar aquesta tradició… però tampoc no hi ha gaire per que preocupar-se, perquè el meu germà està encantat de ser el pròxim director.-

Miro el rellotge, encara falta una hora per el pati.

-Queda una hora per el pati, vols anar a classe o quedar-te per aquí?-

-Com vulguis… però pot ser hauries de pujar, crec que et troben a faltar…-

L’Isaac sembla haver desconnectat, i que vol dir en que em troben a faltar, qui em pot trobar a faltar… l’Oriol, en Mauro i en Guillem?

Al final pujem, tot i que a poc a poc per poder-nos saltar el màxim de classe possible.

Quan entrem a la classe tothom es gira i em mira. Tots volen saber alguna cosa del noi nou. Els nois si és bon tiu, i les noies… segurament si té novia o alguna cosa així.

Toca naturals, la professora no fa cas de que entrem i continua la classe, com que l’Oriol s’ha tornat a seure al costat de la meva taula l’Isaac s’asseu amb una noia a unes taules més endavant que nosaltres.

-Que m’he perdut?- Li pregunto a l’Oriol quan m’assec.

-Res, dues avorridíssimes classes… que heu fet?-

-Que vols que haguem fet? li he ensenyat l’institut i hem tornat.-

-Res més?-

-Que volies que fessim?-

-Res, res… bueno, després et passo els apunts.-

-D’acord, te’n dec una guapo!-

La resta de la classe passa ràpid, quan toca el timbre i m’aixeco noto alguna cosa calenta entre les cames. Merda, m’ha vingut la regle. Surto corrents i vaig al lavabo, per sort sempre porto una compresa per si de cas.

En sortir de la cabina del lavabo em dirigeixo a la pica i em rento les mans.

-Raquel! estàs aquí. Corre, vine!- és la Mireia que entra i surt corrents, no se que passa, però sembla preucupada, així que m’afanyo i surto.

Sento crits al pati, que deu passar? Hi ha una gran rotllana de nois i noies del meu curs, a poc a poc em vaig obrint pas entre la gent.

Fins que de cop sento cridar algú que conec molt bé, tement el pitjor empenyo a la gent fins a ser al mig de la rotllana. Hi ha l’Oriol a terra, es tapa la cara amb una ma, i amb l’altre intenta aixecar-se. A l’altre costat de la rotllana hi ha l’Isaac, té el llavi partit i està vermell.

-Però es pot saber que ha passat aquí?- Pregunto cridant, m’entre noto com em começen a cremar els ulls perillosament com quan estic a punt de plorar. M’acosto a l’Oriol i l’ajudo a aixecar-se. 

GRÀCIES PER LLEGIR ;)

una altre pirada a Catalunya