10è Capítol

Quan arrivo on hem quedat l’Oriol ja hi és.

Es mou amunt i avall sense parar.

Senyal de que està nerviós.

-Ei que em marejaràs!- Dic parant-me al seu davant.

Ell para de fer voltes i somriu.

-Hola!-

-Hola, vols anar a la cafeteria? Fa fred.-

Així que ens dirigim a la cafeteria.

Cadascú demana el que vol pendre.

-Ja et trobes millor?- Pregunto jo m’entre tiro el sucre per sobre el cafè.

-Si… una mica més. I tu? Que heu fet avui? M’he perdut gaire cosa?-

-Pf… res d’especial. El de sempre.- Menteixo.

-Ah…- No em creu. -Bueno, si et consola, jo tampoc he tingut un dia perfecte.-

-Que has fet?-

-He jugat a la play, he dinat al restaurant del costat de casa… ah, si. I m’he acabat la serie…-

Li tiro la boleta que acabo de fer amb el sobre del sucre.

Ell es tapa la cara amb les mans i riu.

Trec el mòbil i miro l’hora, les 4:30.

-Que has de fer alguna cosa?- Em pregunta l’Oriol.

Jo amago ràpidament el mòbil m’entre somric. Ha estat un error mirar l’hora.

-No, que va!- Una altre mentida que tampoc es creu.

Arronsa les celles.

-Escolta, Raquel. Si no vols estar amb mi m’ho dius i ja està, vale? No passa res.-

-Que? No, no. Si he mirat l’hora per pur costum…-

Ell sospira.

-Bueno, et volia parlar sobre l’Isaac.-

Em poso alerta de cop.

-No t’enfadis, però he estat investigant el seu passat… i…-

em poso rígida m’entre recordo tot el que m’ha dit avui.

-Saps que hi ha un blog que parla d’ell? Per lu vist era un psicòpata… volia matar els seus pares!-

-Això no es veritat!- responc jo.

-Com ho saps? No fa tant que el coneixes.-

Em quedo callada. No li vull dir que he estat amb ell i que d’aquí una estona també he quedat amb ell.

-Raquel, se que t’agrada, la única cosa que vull evitar es que t’enamoris d’ell, i després et faci mal.-

-Dons crec que fas tard.- Li escupo a la cara.

Calla de cop.

-Que?-

-Que ja és massa tard.- Li repateixo.

Ara fa cara de no entendre res.

-Que vols dir que ja faig tard? No voldràs pas dir que…-

-Si.- Li interrompo. Se que no es mareix que li parli en aquest to, però no ho puc evitar.

Per un moment li canvia l’expressió i sembla que se li hagi trencat alguna cosa a dins, però és tant ràpid que si no hagués sigut el meu millor amic des de fa tants anys no me’n hauria adonat.

Sospira i em fa un somriure forçat.

-Mira Raquel. No vull que estiguem enfadats. Només et demano que facis un cop d’ull en aquesta web.- Em dona un paper on hi ha un link apuntat. -Faràs això per mi?-

Agafo el paper i me’l poso a la butxaca, però no dic res.

Ell torna a sospirar.

-Bueno, si no t’importa m’agradaria marxar… ara mateix… em torno a trobar vestant malament.- Em diu m’entre s’aixeca i es posa la jaqueta. -Ens veiem demà?-

Jo assanteixo amb el cap.

Quan veig que surt per la porta deixo anar l’aire que no me’n havia adonat que estava aguantant. Agafo el mòvil i torno a mirar l’hora.

4:33

Decideixo trucar a l’Isaac.

-Hola!- Sento que respon d’es de l’altre punta de la línia.

-Hola Isaac… et fa res si quedem ara?-

Nota el meu to de veu preucupat. Ho se.

-Si, es clar. Ha passat alguna cosa?-

Somric per a mi mateixa.

-Ara t’ho explico. Sóc a la cafeteria del parc.-

-Ara vinc.-

I penja.

Es curt, però espero que agradi.